Hi vaig anar per parlar sobre "Què significa ser romàntic al segle XXI ?" i un centenar de persones es van aplegar a l'ermita de Santa Margarita atretes per aquesta atractiva pregunta.
Junts vam passar una estona inolvidable conversant sobre el Romanticisme en tots els àmbits (artístic, ideològic, polític) i, gairebé sense voler, vam acabar mirant dins la nostra ànima per a arribar a la conclusió que SER ROMÀNTIC és més vigent i necessari que mai.
Aquest és un bonic exemple de com un grup de persones molt diverses, vilatans i estiuejadors inquiets, poden abordar un tema tan apassionant per a acabar decobrint, moltes d'elles, que també són unes autèntiques romàntiques.
Ermita en ruïnes de Santa Margarita, un entorn misteriós i íntim per a parlar de passions...
MOLTES GRÀCIES als meus bons amics Imma Gràcia i Sebas Agudo, font d'inspiració i emocions per a mi, idealistes i bona gent fidel als seus principis dels que costa de trobar, i altres romàntics brillants, com en Pepe Espluga (sociòleg i professor de la UAB, conductor de les tertúlies i de la seva magnífica web), perquè són ells que em van fer l'honor de convidar-me a compartir una nit de calitxa màgica. També, el meu agraïment al cantautor Rafael Casas que va composar una delicada cançó expressament per a l'ocasió i a una gran amiga que m'acompanya en moltes aventures perquè és una altra incorregible romàntica del segle XXI, la Montse Caelles. Una abraçada a tots ells i als assistents !
Entre romàntics i entre amics... impossible no sentir-se feliç ! Mil gràcies !
Per si us ve de gust, aquesta és la pàgina de les vetllades on hi ha un magnífic i detallat resum elaborat per en Josep Lluís Espluga sobre allò que, entre tots, vàrem debatre per a intentar trobar la resposta a la nostra gran pregunta:
http://tertuliesalcampell.wordpress.com/2011/08/22/%e2%80%9cque-significa-ser-romantic-al-segle-xxi%e2%80%9d/
Per acabar, us reprodueixo la reveladora lletra de la cancó "Romàntics, ara i ací" que en Rafael Casas va composar per a la trobada i amb la qual, juntament amb d'altres, va amenitzar una vetllada que sempre duré al cor. A més, em va regalar un pergamí exquisit del més pur estil romàntic amb les seves paraules. Quants romàntics hi deu haver al món (que ni tan sols saben que ho són) ? Penseu-hi. Segur que milions...
"Ara i ací, els ulls i la mirada
desvetllen la dolçor i també el batec
d'un cor encisat, gentil i enamorat,
amb un petit pessic de melangia.
Àdhuc la tendresa si ens acarona,
un xiuxeig senzill trepitja amb mi
aquest espai privat dels qui estimen;
aquest cor planer del segle XXI.
Trencar el racionalisme és costerut
però donar importància als sentiments,
sentir com quelcom teu la fantasia,
saber "volar" i a estones deixar-nos anar,
és com un vell propòsit que mantenim;
el fet d'estimar no té mai fronteres,
és allò que no passa mai de moda,
inherent, per tant, als éssers humans.
Tecnologia i progrés compatibles
amb la sensibilitat i les passions.
I suren en l'aire els nius dels amants,
benvingut per sempre el romanticisme.
Tertúlies a la fresca des d'Alcampell".
